Una exposició que rescata de l’oblit les joguines d’abans a través
d’una mostra singular on grans i petits podran compartir una
experiència lúdica i apassionant.
A través de la pintora i col·leccionista Puri Sánchez, entrarem al món fascinant dels jocs tradicionals. El nostre punt de partida serà el treball pictòric de la Puri, que recrea en les seves teles els jocs infantils de la seva infància en un poble proper a Salamanca. La nostra Exposició intenta recuperar aquells meravellosos i màgics moments de la infància, des de la nostàlgia per allò viscut, i també l’afany de recuperar-ho per a les noves generacions.
El repertori de jocs que trobem és gairebé innombrable, molts han arribat als nostres dies, d’altres s’han perdut i amb prou feina en queda el record. Jocs de nens (las bales, el trompitxol, la baldufa...), de nenes (l’osset, la corda de saltar, la rotllana...), mixtos (fet i amagar, el mocador...); jocs de destresa, d’enginy, d’agilitat, de coordinació...
És per això que Una, dola, tela, catola... (Uni, dori, teri, cateri…) es concep com una exposició lúdica on els jocs prendran vida: tornarem a jugar, a cantar, a saltar, a riure; a les nostres mans hi apareixeran trompitxols, molinets, bales i ballarem al compàs de les cançons que pensàvem que havíem oblidat.
Puri Sánchez ens explicava que en la seva infància mai no va conèixer la paraula avorriment. Potser aquesta sigui una bona oportunitat per demostrar als nens altres alternatives lúdiques que explorin la seva imaginació i participació i pot ser que, durant un temps, deixem de sentir la repetida cançoneta: “Mamà, m’avorreixo”.
A través de la pintora i col·leccionista Puri Sánchez, entrarem al món fascinant dels jocs tradicionals. El nostre punt de partida serà el treball pictòric de la Puri, que recrea en les seves teles els jocs infantils de la seva infància en un poble proper a Salamanca. La nostra Exposició intenta recuperar aquells meravellosos i màgics moments de la infància, des de la nostàlgia per allò viscut, i també l’afany de recuperar-ho per a les noves generacions.
El repertori de jocs que trobem és gairebé innombrable, molts han arribat als nostres dies, d’altres s’han perdut i amb prou feina en queda el record. Jocs de nens (las bales, el trompitxol, la baldufa...), de nenes (l’osset, la corda de saltar, la rotllana...), mixtos (fet i amagar, el mocador...); jocs de destresa, d’enginy, d’agilitat, de coordinació...
És per això que Una, dola, tela, catola... (Uni, dori, teri, cateri…) es concep com una exposició lúdica on els jocs prendran vida: tornarem a jugar, a cantar, a saltar, a riure; a les nostres mans hi apareixeran trompitxols, molinets, bales i ballarem al compàs de les cançons que pensàvem que havíem oblidat.
Puri Sánchez ens explicava que en la seva infància mai no va conèixer la paraula avorriment. Potser aquesta sigui una bona oportunitat per demostrar als nens altres alternatives lúdiques que explorin la seva imaginació i participació i pot ser que, durant un temps, deixem de sentir la repetida cançoneta: “Mamà, m’avorreixo”.
