L'exposició permet, d'una banda, recórrer les vicissituds de la guerra,
les consignes, els ideals o les imatges; i, d'altra banda, ofereix la
visió de personalitats de l'època a través dels testimoniatges que ens
van deixar sobre la Guerra Civil: un text del Papa Pío XI, les raons
del cardenal Vidal i Barraquer, l'anàlisi històrica i espiritual de
Carles Cardó, però també personatges de l'humanismo cristià com Luigi
Sturzo, De Gasperi, Giorgio La Pira, Maritain, Saint-Exupéry i
Bernanos, així com d'escriptors antifascistas com André Malreaux,
Husley, Octavio Pau, George Orwell i Koestler.
Destaquen frases com: "L'única política que convé a un país profundament dividit és una política de paciència i de tolerància que permeti a l'organisme social reabsorber les seves pròpies toxinas. Erigir odi contra odi és preparar la catàstrofe de la vida pública" (Jacques Maritain) o "La Guerra Espanyola està plena de gestos d'heroismo i de crueltat, ingenuïtat i lucidesa tràgica, fanatisme obtuso i generositat. Poques vegades en la història tantes bones raons han dut a tantes ànimes virtuoses a cometre tantes accions perverses" (Octavio Pau).
Segons el comissari de la mostra, el p. Marc Taxonera, el conflicte "ha de ser recordat perquè no torni a passar, perquè tot el món aprengui que el diàleg i el respecte a les opinions alienes és allò que ha de regir la vida dels pobles. Però encara ens falta una cosa que llegar als nostres successors: el perdó que tots han de demanar (...) Cap dels camps que es van enfrontar té motius per a ufanarse sinó, i molts, per a demanar perdó". La combinació fa que aquesta exposició no sigui tan només una curiositat històrica, sinó una oportunitat de reflexionar en profunditat sobre la condició humana en les tràgiques circumstàncies en què es va desenvolupar la Guerra Civil espanyola.
Destaquen frases com: "L'única política que convé a un país profundament dividit és una política de paciència i de tolerància que permeti a l'organisme social reabsorber les seves pròpies toxinas. Erigir odi contra odi és preparar la catàstrofe de la vida pública" (Jacques Maritain) o "La Guerra Espanyola està plena de gestos d'heroismo i de crueltat, ingenuïtat i lucidesa tràgica, fanatisme obtuso i generositat. Poques vegades en la història tantes bones raons han dut a tantes ànimes virtuoses a cometre tantes accions perverses" (Octavio Pau).
Segons el comissari de la mostra, el p. Marc Taxonera, el conflicte "ha de ser recordat perquè no torni a passar, perquè tot el món aprengui que el diàleg i el respecte a les opinions alienes és allò que ha de regir la vida dels pobles. Però encara ens falta una cosa que llegar als nostres successors: el perdó que tots han de demanar (...) Cap dels camps que es van enfrontar té motius per a ufanarse sinó, i molts, per a demanar perdó". La combinació fa que aquesta exposició no sigui tan només una curiositat històrica, sinó una oportunitat de reflexionar en profunditat sobre la condició humana en les tràgiques circumstàncies en què es va desenvolupar la Guerra Civil espanyola.