Dalí inèdit. Els dibuixos de Montserrat presenta, com el seu títol
indica, una col·lecció de dibuixos inèdits de Salvador Dalí
(1904-1989). L’exposició constitueix una primícia mundial ja que
aquests originals de Dalí s’exposen i es publiquen per primera vegada.
Concretament es tracta de 20 obres sobre paper, algunes de les quals
estan dibuixades per ambdós costats, amb la qual cosa el nombre
d’inèdits que s’exposen s’eleva a 25. Del conjunt destaca un
espectacular Retrat del pare de l’artista, c. 1925, realitzat al
carbonet i pastel sobre paper.
Aquesta col·lecció d’inèdits procedeix del Museu de Montserrat, a l’Abadia de Montserrat, que els rebé fa dos anys com a donació testamentària de la Sra. Josefina Cusí en memòria del seu pare, el farmacèutic Joaquim Cusí i Furtunet (1879-1968), familiar i primer mecenes de Dalí. Efectivament, el 1918 Cusí va comprar els dos primers olis que va vendre el jove pintor quan va celebrar la seva primera exposició individual a Figueres. A partir d’aquest moment i fins que Dalí va marxar a París a finals dels anys 20, Cusí no només va seguir comprant-li pintures i dibuixos sinó que va publicar alguns articles – també inclosos a l’exposició – en defensa de la controvertit pintor.
La mostra es complementa amb la monumental Composició amb tres figures. “Acadèmia neocubista”, 1926, un oli que així mateix va pertànyer a la família Cusí i fou donat al Museu de Montserrat fa una dècada. Aquesta important pintura, a la seva vegada mai vista fins que va arribar a Montserrat, fins ara només s’ha exposat fora del museu amb motiu de l’antològica del centenari de Dalí el 2004 (Venècia i Filadèlfia), amb la qual cosa ara la seva exposició a Girona també constitueix una primícia estatal. Finalment, s’exposa el ja conegut Estudi per al Retrat de Maria Carbona (Dedicat a Puig Pujades), 1925, un dibuix que també pertany al fons del Museu de Montserrat.
Dalí inèdit. Els dibuixos de Montserrat permet fer un recorregut per la interessant “època de Madrid” del jove Dalí, ja que la seva obra més antiga és de 1922 i la més moderna de 1927, el lustre que coincideix amb el seu essencial i turbulent pas per l’Academia de San Fernando i la Residencia de Estudiantes de Madrid. Són els anys de la seva intensa amistat amb Federico García Lorca, de les seves exposicions individuals a les Galeries Dalmau de Barcelona i de la transformació del seu llenguatge des del postimpressionisme fins a desembocar en el surrealisme, passant pel realisme noucentista i el cubisme de Picasso. Aquesta exposició mostra una vegada més que durant aquest període Dalí tractava simultàniament temes que el portaven de l’acadèmic a l’avantguardista, del retrat a l’al·legoria i al paisatge, al mateix temps que alternaven també en la seva obra els contrastos i vivències que li proporcionaren els ambients de Figueres, Cadaqués, Madrid i Barcelona. Tot això es reflexa en aquesta exposició, amb l’interès afegit de poder comprovar com molts d’aquests dibuixos inèdits han resultat ser estudis o primers esbossos per a algunes de les seves pintures més conegudes de l’època, amb la qual cosa ara el visitant pot ser un testimoni privilegiat del procés de creació i de l’evolució d’un dels grans mestres de l’art del segle XX.
Aquesta col·lecció d’inèdits procedeix del Museu de Montserrat, a l’Abadia de Montserrat, que els rebé fa dos anys com a donació testamentària de la Sra. Josefina Cusí en memòria del seu pare, el farmacèutic Joaquim Cusí i Furtunet (1879-1968), familiar i primer mecenes de Dalí. Efectivament, el 1918 Cusí va comprar els dos primers olis que va vendre el jove pintor quan va celebrar la seva primera exposició individual a Figueres. A partir d’aquest moment i fins que Dalí va marxar a París a finals dels anys 20, Cusí no només va seguir comprant-li pintures i dibuixos sinó que va publicar alguns articles – també inclosos a l’exposició – en defensa de la controvertit pintor.
La mostra es complementa amb la monumental Composició amb tres figures. “Acadèmia neocubista”, 1926, un oli que així mateix va pertànyer a la família Cusí i fou donat al Museu de Montserrat fa una dècada. Aquesta important pintura, a la seva vegada mai vista fins que va arribar a Montserrat, fins ara només s’ha exposat fora del museu amb motiu de l’antològica del centenari de Dalí el 2004 (Venècia i Filadèlfia), amb la qual cosa ara la seva exposició a Girona també constitueix una primícia estatal. Finalment, s’exposa el ja conegut Estudi per al Retrat de Maria Carbona (Dedicat a Puig Pujades), 1925, un dibuix que també pertany al fons del Museu de Montserrat.
Dalí inèdit. Els dibuixos de Montserrat permet fer un recorregut per la interessant “època de Madrid” del jove Dalí, ja que la seva obra més antiga és de 1922 i la més moderna de 1927, el lustre que coincideix amb el seu essencial i turbulent pas per l’Academia de San Fernando i la Residencia de Estudiantes de Madrid. Són els anys de la seva intensa amistat amb Federico García Lorca, de les seves exposicions individuals a les Galeries Dalmau de Barcelona i de la transformació del seu llenguatge des del postimpressionisme fins a desembocar en el surrealisme, passant pel realisme noucentista i el cubisme de Picasso. Aquesta exposició mostra una vegada més que durant aquest període Dalí tractava simultàniament temes que el portaven de l’acadèmic a l’avantguardista, del retrat a l’al·legoria i al paisatge, al mateix temps que alternaven també en la seva obra els contrastos i vivències que li proporcionaren els ambients de Figueres, Cadaqués, Madrid i Barcelona. Tot això es reflexa en aquesta exposició, amb l’interès afegit de poder comprovar com molts d’aquests dibuixos inèdits han resultat ser estudis o primers esbossos per a algunes de les seves pintures més conegudes de l’època, amb la qual cosa ara el visitant pot ser un testimoni privilegiat del procés de creació i de l’evolució d’un dels grans mestres de l’art del segle XX.