La col·lecció d'obra gràfica de l'Abadia de Montserrat és el mirall
d'un país cada vegada més ric en artistes que van descobrir i van
adoptar nous llenguatges i tècniques. Es reflecteixen en ella l'art de
la modernitat i d'avantguarda de la segona meitat del segle XX fins a
avui. Comença la col·lecció amb la superació de l'ambient tancat de
postguerra, quan els artistes de l'exili (Picasso i Miró) van començar
a gaudir de la fama que ja tenien a l'estranger. Els segueix una
generació que va conèixer una tímida obertura i que va generar nous
tallers, editors i galeries d'art. En aquest context, artistes com
Ràfols Casamada, Guinovart, Hernández Pijuan, van enriquir i van
ampliar la seva visió amb la d'altres artistes forans, com Hartung o
Dubuffet. Amb l'arribada de la democràcia, el gravat va eixamplar la
seva esfera d'influència i va enriquir el seu llenguatge amb noves
tècniques i formats.
Travessant generacions i estils, ens trobem amb una gran diversitat d'obres amb qualitats pròpies com el pouchoir de Gontxarova, les obres de Geiger i Max Ernst, els retrats de Subirachs, i les figures de Guayasamín i Condé. Destaquen la impressió en paper collage de Canogar, el paisatge de Joan Barbarà que sorgeix de l'abstracció i la barreja de tècniques de Forteza, Rigués i Aragó i Rosa Vives.
S'integren a més en la col·lecció els cartells d'artistes, com Chillida, Frederic Amat i Perejaume.
Tristan Barbarà
Comissari de l'exposició
Travessant generacions i estils, ens trobem amb una gran diversitat d'obres amb qualitats pròpies com el pouchoir de Gontxarova, les obres de Geiger i Max Ernst, els retrats de Subirachs, i les figures de Guayasamín i Condé. Destaquen la impressió en paper collage de Canogar, el paisatge de Joan Barbarà que sorgeix de l'abstracció i la barreja de tècniques de Forteza, Rigués i Aragó i Rosa Vives.
S'integren a més en la col·lecció els cartells d'artistes, com Chillida, Frederic Amat i Perejaume.
Tristan Barbarà
Comissari de l'exposició
