Quan ens situem al davant d’una fotografia d’Alois Beer, hi podem
trobar multitud de lectures. En una primera impressió, aquestes imatges
recullen escenes de la vida quotidiana o de racons monumentals de
l’Espanya del 1900; se’ns presenten com a testimonis fidedignes del seu
temps, missatgeres d’una època que apareix sorprenentment “viva” cent
anys més tard. Aquesta és la nitidesa i la perfecció tècnica que
s’extreu d’aquestes imatges.
En una segona lectura, podem anar més enllà de la mera contemplació de les imatges i aturar-nos a reflexionar sobre el context en què se situa la seva creació, tenint en compte les demandes comercials i la manera d’entretenir-se d’una societat cada vegada més interessada en buscar nous horitzons a la seva quotidianitat i totalment sotmesa als avenços tècnics que els poden proporcionar.
En aquells temps, la fotografia havia passat de ser una raresa, l’experiment artístic d’uns quants, a convertir-se en una indústria sòlida. Els avenços tècnics permeten la reproducció a gran escala de les imatges, fet que promou una intensa activitat comercial. Paral·lelament, en el si de la puixant burgesia, sorgeix la necessitat d’ampliar la seva cultura i coneixements. La proximitat de l’herència del romanticisme, el desig de viatjar i conèixer cultures diferents de la pròpia, la curiositat per escenaris exòtics i amb una gran càrrega històrica, van ser determinants en la creació d’aquests autèntics “museus fotogràfics” que recopilaran imatges de diversos països, entre els quals s’hi troba Espanya.
La tercera lectura que proposem sorgeix del fet que moltes d’aquestes fotografies, i en concret la sèrie sobre Espanya, van ser realitzades en format estereogràfic. La fotografia en 3D o en relleu estava de moda, i la seva contemplació mitjançant dispositius estereogràfics, tant a casa com en locals específics, era tan indispensable com ara ho és contemplar la televisió o el cinema. Si ens capbussem en aquesta tècnica i reflexionem sobre els ressorts de seducció de la imatge, posarem punt i final al nostre passeig per l’Espanya fotografiada en 3D per Alois Beer.
En una segona lectura, podem anar més enllà de la mera contemplació de les imatges i aturar-nos a reflexionar sobre el context en què se situa la seva creació, tenint en compte les demandes comercials i la manera d’entretenir-se d’una societat cada vegada més interessada en buscar nous horitzons a la seva quotidianitat i totalment sotmesa als avenços tècnics que els poden proporcionar.
En aquells temps, la fotografia havia passat de ser una raresa, l’experiment artístic d’uns quants, a convertir-se en una indústria sòlida. Els avenços tècnics permeten la reproducció a gran escala de les imatges, fet que promou una intensa activitat comercial. Paral·lelament, en el si de la puixant burgesia, sorgeix la necessitat d’ampliar la seva cultura i coneixements. La proximitat de l’herència del romanticisme, el desig de viatjar i conèixer cultures diferents de la pròpia, la curiositat per escenaris exòtics i amb una gran càrrega històrica, van ser determinants en la creació d’aquests autèntics “museus fotogràfics” que recopilaran imatges de diversos països, entre els quals s’hi troba Espanya.
La tercera lectura que proposem sorgeix del fet que moltes d’aquestes fotografies, i en concret la sèrie sobre Espanya, van ser realitzades en format estereogràfic. La fotografia en 3D o en relleu estava de moda, i la seva contemplació mitjançant dispositius estereogràfics, tant a casa com en locals específics, era tan indispensable com ara ho és contemplar la televisió o el cinema. Si ens capbussem en aquesta tècnica i reflexionem sobre els ressorts de seducció de la imatge, posarem punt i final al nostre passeig per l’Espanya fotografiada en 3D per Alois Beer.
